Pràctica 2: DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

INTRODUCCIÓ:

El funcionalisme sorgeix uns anys més tard. W. James, complementari a Wundt, pretén explicar com funciona la ment i no què hi ha en ella. Estudiarà tots els processos mentals com la emoció, motivació, llenguatge, memòria…

El conductisme neix amb J. Watson. A partir d’aquí es diu que la psicologia ha d’estudiar la conducta observable. D’allò que podem observar s’exclouen els processos i continguts mentals i només s’estudien les coses mesurables com les vegades que es renta les mans, quantes vegades i on plora, etc. El 1913 s’assenten les bases del conductisme i serà un corrent molt influent. Però el conductisme també té antecedents i és el conductisme clàssic de Paulov.

Paulov és famós per les seves investigacions sobre animals i en especial amb els gossos. Va provar que si feies sonar una campaneta abans de portar el menjar als animals, aquests creaven una vinculació d’aquell soroll amb el menjar i per tant la seva reacció física era la salivació.

Aquest esquema pertany aal condicionament clàssic o associacionisme.

Watson ho utilitza per explicar les fòbies. L’exposició a l’estímul genera una resposta. Agafa a un nen i li acosta un peluix blanc. Cada cop que el va a tocar l’espanta amb un soroll fort. El peluix es un estímul condicionat i  per tant que s’espanti es una resposta condicionada. Aprèn a tenir por a coses que en principi no fan por. Hi ha sensacions que tenim arrelades des de sempre com per exemple el fàstic que és quelcom innat.

Però amb Watson parlem de pors apreses. Són teories molt criticades perquè tracta o fa pensar que les persones som màquines. Això ens porta a Skinner i el condicionament operant.

Mary Cover Jones planteja el contrari. Diu que si les fòbies es poden aprendre es poden desaprendre. El què l’autora proposa és que a partir d’una tècnica conductista s’exposi el pacient a la fòbia amb una situació de relaxació utilitzant les tècniques que faci falta. I així anar progressant fins eliminar-la.

PRÀCTICA:

La pràctica consistia en elaborar 10 passos amb els quals fer desaprendre una fòbia a un pacient que és el següent:

·        A una nena de 10 anys li pica una abella i veu que al pati de l’escola hi ha abelles i es nega a anar-hi.

Els passos que proposem van tots acompanyats de tècniques i estats de relaxació.

1.      Dibuixar abelles tal i com les veu.

2.      Veure pel·lícules de dibuixos on hi surtin abelles, com per exemple l’abella Maya.

3.      Veure fotografies d’imatges reals.

4.      Documentals d’imatges reals i tocar i menjar mel.

5.      Estar a prop i tocar una capsa de vidre amb una abella a dins.

6.      Anar a una aula a prop del rusc i que vegi els altres nens jugant al pati prop de rusc sense perill.

7.      Obrir la finestra de l’aula.

8.      Intentar sortir al pati acompanyada i lluny del rusc.

9.      Sortir a fora a jugar acompanyada al pati.

10.   Sortir sola.

Aquesta pràctica ha estat elaborada per: Àngie Gañán, Roser Pérez i Jacqueline Lozano.

REFLEXIÓ:

En aquesta classe he trobat molt interessant una de les coses que no menciono en la introducció que és el tema dels missatges subliminals. Subliminal vol dir que està per sota del llindar de percepció. No sabem que rebem aquest estímul, no en som conscients i el cinema es recolza en això. El cinema són fotogrames que a una determinada velocitat (1/28segons) veiem en moviment.

Un altre tema que és molt interessant penso és que les persones puguem aprendre i desaprendre pors. Com es creen aquestes pors i poder evitar-ho és un tema fascinant. El fet de poder veure el nom d’una dona dins la història de la Psicologia també m’enorgulleix ja que no se’n veuen gaire. La tècnica que ha utilitzat em sembla molt interessant i m’ha agradat. Ha estat la nostra primera pacient virtual.