Pràctica 5: “Freud, la pasión secreta”

INTRODUCCIÓ:

Aquesta pràctica s’ha fet a partir d’un vídeo mostrat a l’aula amb el títol de “Freud, pasión secreta”. La pel·lícula mostra la gran amistat entre Freud i Breuer que va començar a decaure l’any 1891 per culpa de desacords a nivell científic. A diferència de Breuer, Freud defensava la creació d’un nou sistema teòric que convertís a la psicologia com a una ciència independent de la branca mèdica.

Freud considerava que hi havia pacients que en la seva infància havien estat seduïts i Breuer defensava que aquestes seduccions no existien sinó que eren records de fantasies. Freud posteriorment li donarà la raó.

En aquesta pel·lícula podem observar clarament la primera etapa de Freud amb tota la seva plenitud. Un metge desconegut dins del cercle vienès en els seus inicis com a investigador que recull dades sobre la seva teoria del psicoanàlisi i el subconscient. Va ser el primer en ensenyar com emergien les fantasies del subconscient al conscient en forma de somnis de manera que recordant fragments d’aquests podien ajudar a destapar emocions i records amagats. Però això no va ser acceptat pels metges de la època com molt bé reflecteix el film.

Però altres aspectes destacables mostrats en la pel·lícula són per exemple el coneixement de que la repressió treballa en l’inconscient, que l’error descobreix la veritat i que l’enemic més vell de l’home és la vanitat.

A més aquest film dóna importància a diferents fets històrics com per exemple el descobriment de Galileu de que el nostre planeta no és pla sinó de forma esfèrica, el descobriment de Darwin i l’evolucionisme i finalment el gran descobriment del propi Freud que diu que l’ésser humà no és només producte de la seva voluntat sinó que hi ha una part molt important de nosaltres que està amagada i que pot fins i tot governar en les nostres vides. Aquesta part s’anomena inconscient.

 PRÀCTICA:

La pràctica consisteix en la reflexió d’alguns dels coneixements que s’han pogut observar al llarg de la pel·lícula realitzant una recerca d’informació d’aquest concepte. La pràctica es realitza de forma individual.

Inicialment Freud no tenia la intenció de crear una teoria psicològica completa però finalment va arribar a elaborar un sistema que explicava la psicologia de l’home en la seva totalitat. Va començar estudiant un fenomen de trastorn mental i va acabar preguntant-se les seves causes com a resultat final va obtenir una teoria general sobre el dinamisme psíquic i la seva evolució a través de diferents períodes de desenvolupament.

El primer objectiu de Freud va ser la histèria a través de la qual va explicar que els símptomes histèrics depenien de conflictes interns reprimits i que els tractaments s’havien de centrar en què el pacient reproduís els successos traumàtics que havien causat els traumes. Aquesta tècnica s’anomena hipnosi. Va arribar a la conclusió que els trastorns mentals es trobaven en la vida sexual i la sexualitat comença molt abans del que es pensava fins aleshores. Aquesta afirmació va fer que la seva teoria rebés moltes crítiques i tingués un gran nombre d’oponents.

Per exemple si un pacient presenta una paràlisi en una extremitat sense que aquesta paràlisi sigui orgànica, Freud ho relaciona amb un retorn d’allò reprimit. És a dir, Freud relaciona la paràlisi de l’extremitat amb una relació simbòlica d’haver desitjat o tocat quelcom prohibit. El subjecte desenvolupava una sèrie de símptomes conscientment desconegut per aquest. Una relació amb l’inconscient.

Després es troben amb Breuer ja que tots dos estaven interessats amb el mateix tipus de casos. Breuer explica que ha tractat a una pacient jove (Anna O.) que posteriorment serà pacient de Freud. Anna O. Va passar la major part del seu temps cuidant al seu pare malalt. Els símptomes que aquesta va desenvolupar van ser: tos forta sense base física, dificultats en la parla que es va convertir en silenci i posteriorment en anglès en comptes d’alemany, va desenvolupar una paràlisi de les extremitats superiors i inferiors amb espasmes involuntaris, al·lucinacions i visió de túnel, fantasies de contes de  fades, canvis dràstics d’humor i diversos intents de suïcidi.

No hi havia causes físiques d’aquests símptomes. Breuer va començar a induir a la pacient en estats d’hipnosi i va descobrir que durant aquests trànsits era capaç d’explicar les seves fantasies i experiències. Un cop era capaç de recordar les emocions, els símptomes desapareixien. D’aquesta manera Anna va poder curar-se dels símptomes però en va tenir un altre de més fort. Anna no podia estar sense Breuer. Breuer per motius personals abandona aquest cas i passa a ser un cas de Freud. Segons Freud el símptoma sorgeix d’un impuls psíquic com una formació de compromís. Més tard introdueix altres tècniques.

La principal crítica de la psicoanàlisi ha set l’objectivitat de l’observació i la dificultat de derivar hipòtesis específiques verificables a partir de la teoria. Malgrat els diferents científics que hi van estar en contra va generar molts grups de seguidors com per exemple Karl Abraham, Sandor Ferenczi, Alfred Adler, Carl Gustav Jung, Otto Rank i Ernest Jones. No hi ha dubte que la teoria de Freud va ser una revolució pel pensament i la ciència de l’època i que ha servit per una gran proliferació d’una gran quantitat de teories i escoles psicològiques.

Cal esmentar que un autor oposat a Freud és Milton Erickson que enfoca l’inconscient com a una reserva de recursos personals per resoldre la problemàtica de cada individu. També va establir bases dins de la psicoteràpia breu com la programació neurolingüística, la teràpia sistèmica estratègica, etc.

Com a última part de la pràctica m’agradaria poder fer esment de dos complexes molt importants que va marcar molt la història de la psicologia, descrits per Freud que són el complexe d’Èdip i el complexe d’Elèctra.

Freud percep una profund analogia o semblança entre el què és individual i el que és social, entre els trastorns socioculturals. Els grans impulsos que mouen els individus són les grans forces que imperen en les societats. Igualment el complex d’Èdip que viuen els infants té el seu correlat social en el tabú d’incest. De la mateixa manera que l’individu reprimeix la seva sexualitat, la cultura imposa sacrificis i renúncies que generen malestar.

Per finalitzar, Freud creu que la personalitat humana és una configuració que es va fent passar per unes etapes que cal superar satisfactòriament. En l’etapa fàl·lica és on es desenvolupen els complexes d’Èdip i Elèctra. Només qui els superi serà una persona sana i madura.

REFLEXIÓ:

Aquesta pràctica ha estat una pràctica diferent a la resta. Amb una altra dinàmica molt més visual i atractiva des del meu punt de vista. També és la primera pràctica que no treballem en grups o per parelles sinó que és una pràctica individual. Penso que ha estat molt enriquidor el fet de buscar informació i haver d’escollir-la per tal de poder completar la nostra feina perquè hem trobat molta més informació de la que ens podríem haver imaginat.

D’altre banda també ha estat un treball molt més tranquil i relaxat en el sentit de que no hem tingut cap mena de conflicte entre parelles o grups perquè la decisió d’incloure o no una informació i la forma de redacció és únicament nostra.

Freud és un autor molt interessant que ha tingut molta importància en l’història de la psicologia i trobo molt important que tinguem coneixement de les seves teories i perspectives del model de persona i de cervell.