Pràctica 6: NECESSITATS HUMANES

INTRODUCCIÓ:

Un cop més per iniciar una pràctica el professor fa una introducció explicant les diferents corrents de psicologia que hi ha hagut al llarg de la historia: conductisme, psicoanàlisi, psicologia humanista.

Aquestes visions no satisfeien a tothom. Eren un model de persones molt encasellats. Abraham Maslow i Carl Rogers defensen un model de persona amb una tendència innata al creixement positiu, essencialment bo. És evident, però, que les persones tenim necessitats. La necessitat segons Maslow és tot allò que si no es cobreix o es satisfà, la persona o mor o es posa malalta i fa una diferenciació amb les pseudonecessitats que són aquelles que si no satisfàs ni et mors i emmalalteixes. És a dir que fa distinció entre necessitat i caprici que és molt interessant en educació.

La teoria de la motivació humana de Maslow té una aplicació humana evident. Maslow té mes tendència a l’autorealitzacio i Rogers té tendència a l’autoactualització. Rogers posa l’exemple d’una patatera dins d’un sac en un soterrani on no hi ha llum. Diu que aquesta patater treurà un grill però voldrà convertir-se en una patatera. És a dir que la patata sap què ha de fer pre créixer tot i que les condicions no es donen. Maslow en canvi diu que l’ambient és capaç de nodrir les capacitats. Fa la distinció entre aquests dos ambients saludables i nodridors i els ambients insalubres. És a dir que si les condicions són positive aquesta persona serà bona. La manera d’explicar un assassinat per exemple sería que és fruit d’una insatisfacció d’alguna necessitat però que això no és innat. En cas d’una insatisfacció massiva es podria produir un suïcidi.

La manera d’assolir una autorealització personal és que hem de satisfer un ordre jeràrquic, com el de la fotografia anterior, però aquest ordre no té perquè ser sempre el mateix. La piràmide està formada per cinc nivells:

1.      Necessitats fisiològiques: són les primeres necessitats que qualsevol individu té per tal de garantir la seva supervivència com respirar, beure, menjar, defecar, dormir, estar calent, etc.

2.      Necessitats de seguretat: ocupen el segon nivell i serien les necessitats de tenir un sostre, la seguretat contra agressions físiques, seguretat moral, familiar, etc.

3.      Necessitats d’afiliació i afecte: tota persona vol l’acceptació del grup al qual pertany: família, feina, associacions...

4.      Necessitat d’estima: una valoració positiva de les persones que t’envolten.

5.      Autorealització: un cop superats els nivells anteriors arribem a aquest estat. La persona ha satisfet totes les necessitats purament materials i es centra en satisfer la part purament espiritual que és aconseguir la felicitat.

La idea és que només quan estan satisfetes les d’un primer nivell és a dir les bàsiques, podem prestar atenció a les necessitats de nivells superiors. A més aquesta piràmide la podem aplicar a molts aspectes de la vida com les relacions personals, laborals, etc.

Però la teoria de Maslow ha estat criticada perquè només es té en compte a població instruïda i en països del tercer món no serien aplicables. Una altra de les raons és perquè hi ha persones que sense haver satisfet els necessitats com la feina busquen la felicitat que és una necessitat espiritual. Virginia Henderson també va plantejar que les persones poden satisfer les seves necessitat sense ajuda sempre que comptin amb força de voluntat, força i coneixements adequats i en canvi Maslow evidencia que a mesura que vas ascendint de nivells la necessitat dels altres és més gran. I altres estudiosos afegeixen als cinc nivells altres com la necessitat d’eternitat o immortalitat.

En conclusió Maslow i Rogers són els dos teòrics que defensen la psicologia humanista. Són un model amb una tendència innata a la realització, al creixement de caire essencialment positiu. Maslow fa una distinció entre necessitats i pseudonecessitats. Maslow també argumenta que per poder satisfer aquestes necessitats hi ha tres tipus de comportaments:

·        Comportaments constructius: són aquells en què s’aconsegueix satisfer les necessitats però  tothom en surt beneficiat.

·        Comportaments destructius: s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat però algú en surt perjudicat.

·        Comportaments fallits: no s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat.

PRÀCTICA:

La pràctica consisteix en establir un seguit de situacions en les que hi hagi una necessitat i situacions per cada comportament.

Necessitat fisiològica: Una persona que no disposa de diners per arribar a final de mes...

·                  Comportaments constructiu : algú amb aquest comportament demanarà ajudar a la família, als amics, etc.

·                  Comportaments destructiu: en canvi, aquest individu amb un comportament esmentat actuaria robant.

·                  Comportaments fallits: aquí aquest individu invertiria els pocs diners que té en alcohol o altres vicis, en comptes de fer-ho amb aliments de primera necessitat.

Necessitat de seguretat : Una persona la que han atracat, quan anava pel carrer, i ara té por...

·                  Comportaments constructiu: aquest individu sortirà al carrer amb lo just ( diners, joies...), en hores que hi ha molta gent, sortirà acompanyat, etc.

·                  Comportaments destructiu: en canvi el mateix individu, amb un comportament destructiu sortiria al carrer amb un ganivet, per a qualsevol espant clavar-li a qui sigui.

·                  Comportaments fallits: d’altra banda, el mateix individu podria actuar quedant-se a casa i no sortint al carrer.

Necessitat d’amor i pertinença : Una persona té la necessitat extrema de pertànyer en un grup...

·                  Comportaments constructiu: pot relacionar-se amb els altres e intentarà integrar-se amb d’altres individus.

·                  Comportaments destructiu: o bé, pot agregar-se sense tenir en compte l’acceptació dels altres.

·                  Comportaments fallits: o inclòs, pot canviar la seva vida la seva manera de ser, creient que serà la millor manera per integrar-se.

Necessitat d’autoestima: Un nen a l’escola alguns dels seus companys l’insulten...

·                  Comportaments constructiu: pot evadir els comentaris i no creure-s’ho.

·                  Comportaments destructiu: fer cas a aquest comentaris, que li afectin de tal manera que hagi d’assistir a les classes.

·                  Comportaments fallits: o bé, respondre amb el mateix llenguatge, i per tant posant-se al mateix nivell, provocant una situació complexa e incomoda.

Autorealització: En una família d’alt nivell adquisitiu, on tots tenen la carrera de medicina, el fill petit decideix escollir una altre professió i per tant una altres carrera...

·                  Comportaments constructiu: el nen fa el que ell realment li ve de gust, fent entendre a la família que és el que ell realment li agrada i on serà del tot feliç.

·                  Comportaments destructiu: pot en canvi, estudiar medicina i amagar-se.

·                  Comportaments fallits: o bé, pot decidir deixar els estudis per la pressió que comporta tenir que prendre aquesta decisió.

REFLEXIÓ:

Ha estat una pràctica reflexiva. Un cop més amb la manera de viure les situacions i noves maneres d’afrontar-les. Intentar aprendre a ser una mica més objectiu dins de tot el què es pugui per tal de poder superar amb una mica més de facilitat les dificultats o intentar evitar errors que sinó ho mirem així podríem cometre. També és una pràctica en la que hem après a valorar les diferents sortides que tenim envers a una mateixa situació i a potser fins i tot predir les possibles conseqüències de cada comportament i decisió.

També ens fa pensar en l’egoisme que tenim moltes vegades i no som capaços de pensar també en el benestar de les persones que ens envolten. Estic d’acord que aquesta pràctica era una pràctica reflexiva però sobretot individual que si la fas a consciència en pots treure molt bons fruits.

Aquesta pràctica la he treballat amb l'Esther Martell, la Marta Gironella i jo mateixa Jacqueline Lozano.