Pràctica 3: DISTORSIONS COGNITIVES

INTRODUCCIÓ:

Hem estat parlat de Wunt i l’estructuralisme, de James i del funcionalisme, de Paulov i el condicionament clàssic o responent i de Watson amb el conductisme.

Definició de Psicologia: és la ciència que estudiava els estats de consciència. A Watson no li agradava aquesta definició perquè per ell era molt difícil definir aquests. No hi havia aparells que mesuressin l’activitat elèctrica i química del cervell. La ciència que estudia la conducta observable és la definició que utilitzen Watson tot i que és limitada (estímul-resposta) i Skinner (estímul-resposta-conseqüència). Tècniques de modificació de conducta.

Després de Skinner i Watson tenim a Ellis i Beck que eixamplen l’objecte d’estudi i recuperen allò clàssic. Estudien tota la conducta: emocions, cognició, etc. i s’anomena cognitivisme (estímul-organisme-resposta-conseqüències). Aquí fan la distinció de que no som màquines i que pensem i que cada resposta passa per un filtre emocional,  per això davant d’un mateix estímul les persones reaccionen diferent tot i que no neguem que hi ha una part instintiva en el comportament.

Martin Celinman va sotmetre a un gos a descàrregues elèctriques sense que el gos podés accionar cap palanca per desactivar les descàrregues, el gos desenvolupa la indefensió. Quan la persona aprèn que no té control sobre el què li passa a la vida desenvolupa una depressió i deixen de prendre decisions de la seva vida segons els conductistes. Segons els cognitivistes es centren en la forma de pensar. Diuen que una persona té una manera de pensar negativa i que de forma progressiva acaba creant un estat d’ànim. Aquest estat d’ànim s’anomena distorsions cognitives que són les connotacions negatives als estats d’ànim i la conducta de la persona. També són especialistes en conductes no observables com la manera de pensar i sentir.

 Les distorsions cognitives són esquemes equivocats d’interpretar els fets que generen múltiples conseqüències negatives com ara alteracions d’emocions fruit de la creença perjudicial en els pensaments negatius, conflictes en les relacions amb els altres a partir de les interpretacions errònies que es generen o en la forma de veure la vida que pot esdevenir simplista i negativa.

PRÀCTICA:

Tipus de distorsions cognitives:

1.      Generalització excessiva.

-        Una persona ha presenciat un accident d’avió. A partir d’aquest moment ja no pot tornar a pujar a cap altre perquè pensa que tots han de caure.

-        Una persona ha tingut una experiència sentimental negativa  i ara creu que totes les altres relacions que pugui tenir posteriorment acabaran fracassant.

2.      Abstracció selectiva.

-        Una persona ha fet un treball perfecte però ha comès un sol error. En comptes de veure la resta del treball només és capaç de veure l’error.

-        Durant un concert de piano, l’artista fa una actuació fabulosa, però té un petit error en una nota i no pot parar de pensar-hi.

3.      Polarització o pensament tot o res.

-        Una persona s’ha barallat amb el seu millor amic però a partir d’aquell moment es pensa que tothom està en contra seva.

-        Una persona ha tingut un mal dia i acaba sentenciant: tot em passa a mi.

4.      Desqualificació d’allò positiu.

-        Un noi es declara a una noia però aquesta pensa que aquest noi segur que al final triarà a una noia més guapa i simpàtica que ella.

-        A una noia pel seu aniversari, les seves amigues, li compren un regal i ella pensa que han fet això perquè segur que el que ella vol és que pel seu aniversari també les hi regalin coses.

5.      Lectura del pensament.

-        Una persona truca a una altra i aquesta persona pensa que el que l’ha trucat segur que li vol demanar algun favor ja que mai la truca.

-        Una noia pensa que la seva parella ja no l’hi fa el mateix cas d’abans perquè segur que té sobrepès.

6.      Endevinar el futur.

-        El dia 28 de novembre tinc l’examen de conduir. Segur que suspenc.

-        Una persona assegura que el següent any continuarà soltera i no trobarà mai a ningú.

7.      Magnificació o minimització.

-        Fan una publicació sobre l’exquisitesa de la cuina d’un restaurant i el propietari i chef d’aquest argumenta que segur que ningú no el mirarà.

-        Unes companyes de feina fan una festa a una noia però aquesta només pensa que ho han fet per obligació perquè la seva mare els hi ha comentat.

8.      Raonament emocional.

-        Una persona cada dia es sent més trista i conclou que està destinada a ser infeliç.

-        Una persona té molta por a viatjar en tren perquè pensa que fallarà en qualsevol moment.

9.      Etiquetar erròniament.

-        Una persona que té problemes cognitius creu que està destinada a ser designada com a “tonta”.

-        Dir que una persona és friki per la seva manera de vestir.

10.   Autoinculpació.

-        El germà petit d’una persona suspèn i aquesta es pensa que és culpa seva per no haver pogut oferir-li més atenció.

-        A casa d’una persona que està estudiant hi ha problemes econòmics i aquesta ja es sent culpable perquè no pot treballar i a més aporta despeses econòmiques.

11.   Personalització.

-        Una persona va a un concert que li agrada molt però se sent culpable i diu que no hi hauria d’haver anat perquè la seva amiga està malalta.

-        Una persona va comprar-se un vestit i es sent malament perquè no va consultar-ho amb la seva mare.

12.   Imperatiu categòric.

-        Per finalitzar el curs el delegat proposa un viatge. El delegat creu que sense ell res no s’hagués pogut fer.

-        Dos amics han estudiat junts per un examen i a un li costava més que a l’altre. Aquest ha acabat treien millor nota. L’altre amic pensa que gràcies a ell ha aprovat.

REFLEXIÓ:

Personalment penso que ha estat una pràctica amb la que jo mateixa i molta gent es pot sentir identificada perquè en la seva vida diària es troba amb moltes de les situacions i no sap com més les pot enfocar o perquè té alguna persona propera la qual pot identificar-la amb alguna de les situacions.

En primer lloc, aquesta pràctica també ens serveix en molts casos de reflexió personal per poder aprendre altres maneres d’afrontar una mateixa situació i aprendre també a veure la seva part positiva. I en segon lloc hem també de conèixer les diferents distorsions que una persona pot tenir perquè en la nostra professió i lloc de treball saber-les identificar i posteriorment adquirir tècniques per tractar-les.

Aquesta pràctica la he treballat amb l'Esther Martell, la Lourdes Manresa i jo mateixa Jacqueline Lozano.