Pràctica 7: “pensant en els altres” PSICOLOGIA HUMANISTA.

INTRODUCCIÓ:

Carl Rogers és el primer que fa un estudi científic sobre el procés de la psicoteràpia. Creia en la tendència del creixement humà dins de la persona, és a dir un procés d’actualització. A aquesta persona no s’havia d’explicar ni com ni en quina direcció havia de créixer perquè aquesta ja posseïa la saviesa interior per saber-ho. L’únic que havia de passar és que la situació fos idònia i aquesta és la diferència de Maslow que parlaven de factors higiènics i ambientals.

Rogers es centra en les relacions òptimes perquè es produeixi el creixement i fa la distinció de les relacions saludables i insalubres al igual que els contextos i les organitzacions per poder desenvolupar les potencialitats de cada individu. És a dir que cada context i situació pot facilitat o dificultar el satisfer les necessitats de cada persona. L’home és el producte del seu ambient.

Les condicions que Rogers descrivia com a favorables pel creixement i desenvolupament humà són el fet que experimentés tres actituds bàsiques:

1.      Acceptació incondicional: acceptar les persones pel què són més enllà de la seva condició, raça, sexe, estatus social, poder adquisitiu, etc. És a dir, fa una distinció sobre el què una persona és i el què fa. De manera que cap a aquesta persona hi tinguis sentiments d’apreci positiu o lliure de prejudicis.

2.      Comprensió empàtica: que és la capacitat humana de posar-nos en la pell de l’altre, és a dir, entendre com es sent en la situació en què es troba.

3.      Autenticitat, congruència, coherència: sentir, pensar i actuar sense contradiccions. Transmetent autenticitat congruència o coherència.

Rogers va voler comprendre i descriure el canvi que pateix el pacient quan se sent comprès i acceptat pel terapeuta:

·                  Es produeix una relaxació dels sentiments: de considerar com una cosa remot es reconeixen com a propis i, finament com un flux sempre canviant.

·                  Canvi en la manera d'experimentar: de la llunyania amb que primer experimenta la seva vivència es passa a acceptar com una cosa que té un significat, i en acabar el procés el pacient se sent lliure i guiat per les seves vivències.

·                  Es passa de la incoherència a la coherència: des de la ignorància de les seves contradiccions fins a la comprensió de les mateixes i la seva evitació.

·                  Es produeix també un canvi en la seva relació amb els problemes: des de la seva negació fins a la consciència de ser ell mateix el seu responsable, passant per la seva acceptació.

·                  Canvia igualment la seva manera de relacionar-se amb els altres: des de l’evitació a la recerca de relacions íntimes i d'una disposició oberta. De centrar-se en el passat a centrar-se en el present.

Hi ha una gran complexitat per poder viure aquestes actituds. Hi ha persones que fa poc que les coneixem i som capaços d’explicar-els-hi moltes coses que potser a altres persones que et coneixen de fa molt temps no ets capaç de fer-ho. Si captem això, tenim la possibilitat d’explicar el que som i entendre’ns més, sinó, tenim tendència a tancar-nos en nosaltres mateixos.

PRÀCTICA:

Aquesta pràctica consistia en mirar un documental d’una escola del Japó on el professor treballava amb els seus alumnes bàsicament amb l’empatia. Aquest vídeo va ser premiat per la tendresa a l’hora d’explicar l’aprenentatge en aquesta escola. En aquesta escola a més d’ensenyar cultura, els alumnes també aprenen a viure la vida. El reportatge també ens mostra com els nens reaccionen davant de l’ambient dels adults que els envolta i dels problemes que angoixen als pares. Fa molt d’ènfasi sobretot en els moments durs dels companys. Aprendre a entendre com es senten i ajudar a recolzar-los en tot el què sigui possible i estigui de les nostres mans. El reportatge està gravat durant un any (un curs) i juga amb l’aprenentatge i la diversió.

El mestre també s’ha d’afrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través de la seva actitud avancen en les matèries del curs però sobretot en l’art de viure. És una feina molt premiada personalment per tots aquells que es dediquen a l’ensenyament i molt enriquidor per a la resta de persones.

REFLEXIÓ:

En primer lloc m’ha semblat un vídeo molt interessant i ple de curiositats que no havia vist mai com per exemple la tècnica de les cartes de la llibreta. Personalment penso que és una tasca molt enriquidora per a l’empatia entre companys i un bon clima tant de treball com un enfortiment de les relacions d’amistat.

Poder entendre a l’altre ens serveix per moltes coses i sobretot en la nostra professió això serà molt útil. Però no només a nivell laboral sinó a nivell personal les nostres relacions poden millorar molt a través de l’empatia, és a dir, poder entendre com es sent l’altre.

Pràctica 6: NECESSITATS HUMANES

INTRODUCCIÓ:

Un cop més per iniciar una pràctica el professor fa una introducció explicant les diferents corrents de psicologia que hi ha hagut al llarg de la historia: conductisme, psicoanàlisi, psicologia humanista.

Aquestes visions no satisfeien a tothom. Eren un model de persones molt encasellats. Abraham Maslow i Carl Rogers defensen un model de persona amb una tendència innata al creixement positiu, essencialment bo. És evident, però, que les persones tenim necessitats. La necessitat segons Maslow és tot allò que si no es cobreix o es satisfà, la persona o mor o es posa malalta i fa una diferenciació amb les pseudonecessitats que són aquelles que si no satisfàs ni et mors i emmalalteixes. És a dir que fa distinció entre necessitat i caprici que és molt interessant en educació.

La teoria de la motivació humana de Maslow té una aplicació humana evident. Maslow té mes tendència a l’autorealitzacio i Rogers té tendència a l’autoactualització. Rogers posa l’exemple d’una patatera dins d’un sac en un soterrani on no hi ha llum. Diu que aquesta patater treurà un grill però voldrà convertir-se en una patatera. És a dir que la patata sap què ha de fer pre créixer tot i que les condicions no es donen. Maslow en canvi diu que l’ambient és capaç de nodrir les capacitats. Fa la distinció entre aquests dos ambients saludables i nodridors i els ambients insalubres. És a dir que si les condicions són positive aquesta persona serà bona. La manera d’explicar un assassinat per exemple sería que és fruit d’una insatisfacció d’alguna necessitat però que això no és innat. En cas d’una insatisfacció massiva es podria produir un suïcidi.

La manera d’assolir una autorealització personal és que hem de satisfer un ordre jeràrquic, com el de la fotografia anterior, però aquest ordre no té perquè ser sempre el mateix. La piràmide està formada per cinc nivells:

1.      Necessitats fisiològiques: són les primeres necessitats que qualsevol individu té per tal de garantir la seva supervivència com respirar, beure, menjar, defecar, dormir, estar calent, etc.

2.      Necessitats de seguretat: ocupen el segon nivell i serien les necessitats de tenir un sostre, la seguretat contra agressions físiques, seguretat moral, familiar, etc.

3.      Necessitats d’afiliació i afecte: tota persona vol l’acceptació del grup al qual pertany: família, feina, associacions...

4.      Necessitat d’estima: una valoració positiva de les persones que t’envolten.

5.      Autorealització: un cop superats els nivells anteriors arribem a aquest estat. La persona ha satisfet totes les necessitats purament materials i es centra en satisfer la part purament espiritual que és aconseguir la felicitat.

La idea és que només quan estan satisfetes les d’un primer nivell és a dir les bàsiques, podem prestar atenció a les necessitats de nivells superiors. A més aquesta piràmide la podem aplicar a molts aspectes de la vida com les relacions personals, laborals, etc.

Però la teoria de Maslow ha estat criticada perquè només es té en compte a població instruïda i en països del tercer món no serien aplicables. Una altra de les raons és perquè hi ha persones que sense haver satisfet els necessitats com la feina busquen la felicitat que és una necessitat espiritual. Virginia Henderson també va plantejar que les persones poden satisfer les seves necessitat sense ajuda sempre que comptin amb força de voluntat, força i coneixements adequats i en canvi Maslow evidencia que a mesura que vas ascendint de nivells la necessitat dels altres és més gran. I altres estudiosos afegeixen als cinc nivells altres com la necessitat d’eternitat o immortalitat.

En conclusió Maslow i Rogers són els dos teòrics que defensen la psicologia humanista. Són un model amb una tendència innata a la realització, al creixement de caire essencialment positiu. Maslow fa una distinció entre necessitats i pseudonecessitats. Maslow també argumenta que per poder satisfer aquestes necessitats hi ha tres tipus de comportaments:

·        Comportaments constructius: són aquells en què s’aconsegueix satisfer les necessitats però  tothom en surt beneficiat.

·        Comportaments destructius: s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat però algú en surt perjudicat.

·        Comportaments fallits: no s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat.

PRÀCTICA:

La pràctica consisteix en establir un seguit de situacions en les que hi hagi una necessitat i situacions per cada comportament.

Necessitat fisiològica: Una persona que no disposa de diners per arribar a final de mes...

·                  Comportaments constructiu : algú amb aquest comportament demanarà ajudar a la família, als amics, etc.

·                  Comportaments destructiu: en canvi, aquest individu amb un comportament esmentat actuaria robant.

·                  Comportaments fallits: aquí aquest individu invertiria els pocs diners que té en alcohol o altres vicis, en comptes de fer-ho amb aliments de primera necessitat.

Necessitat de seguretat : Una persona la que han atracat, quan anava pel carrer, i ara té por...

·                  Comportaments constructiu: aquest individu sortirà al carrer amb lo just ( diners, joies...), en hores que hi ha molta gent, sortirà acompanyat, etc.

·                  Comportaments destructiu: en canvi el mateix individu, amb un comportament destructiu sortiria al carrer amb un ganivet, per a qualsevol espant clavar-li a qui sigui.

·                  Comportaments fallits: d’altra banda, el mateix individu podria actuar quedant-se a casa i no sortint al carrer.

Necessitat d’amor i pertinença : Una persona té la necessitat extrema de pertànyer en un grup...

·                  Comportaments constructiu: pot relacionar-se amb els altres e intentarà integrar-se amb d’altres individus.

·                  Comportaments destructiu: o bé, pot agregar-se sense tenir en compte l’acceptació dels altres.

·                  Comportaments fallits: o inclòs, pot canviar la seva vida la seva manera de ser, creient que serà la millor manera per integrar-se.

Necessitat d’autoestima: Un nen a l’escola alguns dels seus companys l’insulten...

·                  Comportaments constructiu: pot evadir els comentaris i no creure-s’ho.

·                  Comportaments destructiu: fer cas a aquest comentaris, que li afectin de tal manera que hagi d’assistir a les classes.

·                  Comportaments fallits: o bé, respondre amb el mateix llenguatge, i per tant posant-se al mateix nivell, provocant una situació complexa e incomoda.

Autorealització: En una família d’alt nivell adquisitiu, on tots tenen la carrera de medicina, el fill petit decideix escollir una altre professió i per tant una altres carrera...

·                  Comportaments constructiu: el nen fa el que ell realment li ve de gust, fent entendre a la família que és el que ell realment li agrada i on serà del tot feliç.

·                  Comportaments destructiu: pot en canvi, estudiar medicina i amagar-se.

·                  Comportaments fallits: o bé, pot decidir deixar els estudis per la pressió que comporta tenir que prendre aquesta decisió.

REFLEXIÓ:

Ha estat una pràctica reflexiva. Un cop més amb la manera de viure les situacions i noves maneres d’afrontar-les. Intentar aprendre a ser una mica més objectiu dins de tot el què es pugui per tal de poder superar amb una mica més de facilitat les dificultats o intentar evitar errors que sinó ho mirem així podríem cometre. També és una pràctica en la que hem après a valorar les diferents sortides que tenim envers a una mateixa situació i a potser fins i tot predir les possibles conseqüències de cada comportament i decisió.

També ens fa pensar en l’egoisme que tenim moltes vegades i no som capaços de pensar també en el benestar de les persones que ens envolten. Estic d’acord que aquesta pràctica era una pràctica reflexiva però sobretot individual que si la fas a consciència en pots treure molt bons fruits.

Aquesta pràctica la he treballat amb l'Esther Martell, la Marta Gironella i jo mateixa Jacqueline Lozano.

Pràctica 5: “Freud, la pasión secreta”

INTRODUCCIÓ:

Aquesta pràctica s’ha fet a partir d’un vídeo mostrat a l’aula amb el títol de “Freud, pasión secreta”. La pel·lícula mostra la gran amistat entre Freud i Breuer que va començar a decaure l’any 1891 per culpa de desacords a nivell científic. A diferència de Breuer, Freud defensava la creació d’un nou sistema teòric que convertís a la psicologia com a una ciència independent de la branca mèdica.

Freud considerava que hi havia pacients que en la seva infància havien estat seduïts i Breuer defensava que aquestes seduccions no existien sinó que eren records de fantasies. Freud posteriorment li donarà la raó.

En aquesta pel·lícula podem observar clarament la primera etapa de Freud amb tota la seva plenitud. Un metge desconegut dins del cercle vienès en els seus inicis com a investigador que recull dades sobre la seva teoria del psicoanàlisi i el subconscient. Va ser el primer en ensenyar com emergien les fantasies del subconscient al conscient en forma de somnis de manera que recordant fragments d’aquests podien ajudar a destapar emocions i records amagats. Però això no va ser acceptat pels metges de la època com molt bé reflecteix el film.

Però altres aspectes destacables mostrats en la pel·lícula són per exemple el coneixement de que la repressió treballa en l’inconscient, que l’error descobreix la veritat i que l’enemic més vell de l’home és la vanitat.

A més aquest film dóna importància a diferents fets històrics com per exemple el descobriment de Galileu de que el nostre planeta no és pla sinó de forma esfèrica, el descobriment de Darwin i l’evolucionisme i finalment el gran descobriment del propi Freud que diu que l’ésser humà no és només producte de la seva voluntat sinó que hi ha una part molt important de nosaltres que està amagada i que pot fins i tot governar en les nostres vides. Aquesta part s’anomena inconscient.

 PRÀCTICA:

La pràctica consisteix en la reflexió d’alguns dels coneixements que s’han pogut observar al llarg de la pel·lícula realitzant una recerca d’informació d’aquest concepte. La pràctica es realitza de forma individual.

Inicialment Freud no tenia la intenció de crear una teoria psicològica completa però finalment va arribar a elaborar un sistema que explicava la psicologia de l’home en la seva totalitat. Va començar estudiant un fenomen de trastorn mental i va acabar preguntant-se les seves causes com a resultat final va obtenir una teoria general sobre el dinamisme psíquic i la seva evolució a través de diferents períodes de desenvolupament.

El primer objectiu de Freud va ser la histèria a través de la qual va explicar que els símptomes histèrics depenien de conflictes interns reprimits i que els tractaments s’havien de centrar en què el pacient reproduís els successos traumàtics que havien causat els traumes. Aquesta tècnica s’anomena hipnosi. Va arribar a la conclusió que els trastorns mentals es trobaven en la vida sexual i la sexualitat comença molt abans del que es pensava fins aleshores. Aquesta afirmació va fer que la seva teoria rebés moltes crítiques i tingués un gran nombre d’oponents.

Per exemple si un pacient presenta una paràlisi en una extremitat sense que aquesta paràlisi sigui orgànica, Freud ho relaciona amb un retorn d’allò reprimit. És a dir, Freud relaciona la paràlisi de l’extremitat amb una relació simbòlica d’haver desitjat o tocat quelcom prohibit. El subjecte desenvolupava una sèrie de símptomes conscientment desconegut per aquest. Una relació amb l’inconscient.

Després es troben amb Breuer ja que tots dos estaven interessats amb el mateix tipus de casos. Breuer explica que ha tractat a una pacient jove (Anna O.) que posteriorment serà pacient de Freud. Anna O. Va passar la major part del seu temps cuidant al seu pare malalt. Els símptomes que aquesta va desenvolupar van ser: tos forta sense base física, dificultats en la parla que es va convertir en silenci i posteriorment en anglès en comptes d’alemany, va desenvolupar una paràlisi de les extremitats superiors i inferiors amb espasmes involuntaris, al·lucinacions i visió de túnel, fantasies de contes de  fades, canvis dràstics d’humor i diversos intents de suïcidi.

No hi havia causes físiques d’aquests símptomes. Breuer va començar a induir a la pacient en estats d’hipnosi i va descobrir que durant aquests trànsits era capaç d’explicar les seves fantasies i experiències. Un cop era capaç de recordar les emocions, els símptomes desapareixien. D’aquesta manera Anna va poder curar-se dels símptomes però en va tenir un altre de més fort. Anna no podia estar sense Breuer. Breuer per motius personals abandona aquest cas i passa a ser un cas de Freud. Segons Freud el símptoma sorgeix d’un impuls psíquic com una formació de compromís. Més tard introdueix altres tècniques.

La principal crítica de la psicoanàlisi ha set l’objectivitat de l’observació i la dificultat de derivar hipòtesis específiques verificables a partir de la teoria. Malgrat els diferents científics que hi van estar en contra va generar molts grups de seguidors com per exemple Karl Abraham, Sandor Ferenczi, Alfred Adler, Carl Gustav Jung, Otto Rank i Ernest Jones. No hi ha dubte que la teoria de Freud va ser una revolució pel pensament i la ciència de l’època i que ha servit per una gran proliferació d’una gran quantitat de teories i escoles psicològiques.

Cal esmentar que un autor oposat a Freud és Milton Erickson que enfoca l’inconscient com a una reserva de recursos personals per resoldre la problemàtica de cada individu. També va establir bases dins de la psicoteràpia breu com la programació neurolingüística, la teràpia sistèmica estratègica, etc.

Com a última part de la pràctica m’agradaria poder fer esment de dos complexes molt importants que va marcar molt la història de la psicologia, descrits per Freud que són el complexe d’Èdip i el complexe d’Elèctra.

Freud percep una profund analogia o semblança entre el què és individual i el que és social, entre els trastorns socioculturals. Els grans impulsos que mouen els individus són les grans forces que imperen en les societats. Igualment el complex d’Èdip que viuen els infants té el seu correlat social en el tabú d’incest. De la mateixa manera que l’individu reprimeix la seva sexualitat, la cultura imposa sacrificis i renúncies que generen malestar.

Per finalitzar, Freud creu que la personalitat humana és una configuració que es va fent passar per unes etapes que cal superar satisfactòriament. En l’etapa fàl·lica és on es desenvolupen els complexes d’Èdip i Elèctra. Només qui els superi serà una persona sana i madura.

REFLEXIÓ:

Aquesta pràctica ha estat una pràctica diferent a la resta. Amb una altra dinàmica molt més visual i atractiva des del meu punt de vista. També és la primera pràctica que no treballem en grups o per parelles sinó que és una pràctica individual. Penso que ha estat molt enriquidor el fet de buscar informació i haver d’escollir-la per tal de poder completar la nostra feina perquè hem trobat molta més informació de la que ens podríem haver imaginat.

D’altre banda també ha estat un treball molt més tranquil i relaxat en el sentit de que no hem tingut cap mena de conflicte entre parelles o grups perquè la decisió d’incloure o no una informació i la forma de redacció és únicament nostra.

Freud és un autor molt interessant que ha tingut molta importància en l’història de la psicologia i trobo molt important que tinguem coneixement de les seves teories i perspectives del model de persona i de cervell.

Pràctica 4: MECANISMES DE DEFENSA

INTRODUCCIÓ:

La psicoanàlisi de finals del s. XIX Freud s’interessa en diversos trastorns que li és difícil de ser explicats en termes biològics. Un exemple són les histèriques.

Freud estudia amb Charcot i descobreix la hipnosis i les seus efectes sobre les histèriques. Acaba dient que hi ha dos estats de consciència excloent. En un estat se’n adona del que viu i en l’altre no. Freud junt a Breuer diu que no tenim accés a la part inconscient, que bona part de la vida mental dels humans té lloc a l’inconscient i en ocasions aquesta aflora en la consciència de forma emmascarada.

Conscient à Preconscient à Inconscient

La consciència és la part visible però en aquesta no s’hi poden trobar resposta a molts dels nostres actes.

La part de preconscient hi ha representacions que en moments donats no en són de conscients i per això Freud li posa aquest nom.

A l’inconscient mai arriba al conscient a excepció en forma de somnis o actes fallits com equivocacions, oblits, etc. lapsus i símptomes.

Segons Freud els mecanismes de defensa són dispositius que pretenen protegir-nos del material inconscient per no crear desequilibris del conscient. Freud diu que això passa a dins nostre.

Freud elabora una teoria basada en: (que és una evolució del primer esquema)

ID à EGO à SUPER-EGO

L’ID  és una entitat que es regeix pel principi de plaer i es mou per estar bé. Formarà part de nosaltres al llarg de la nostra vida.

A partir dels dos anys el nen se’n adona que l’individu crea una nova entitat i apareix l’EGO. En aquest moment el nen se’n adona que tot el què vol no ho aconsegueix automàticament sinó que ha de pensar una manera d’aconseguir-ho.

Finalment el SUPER-EGO apareix en la primera infància. Es mou mitjançant el principi de la perfecció i representen els valors que els pares i educadors han ensenyat a l’infant. S’encarrega que el nen interioritzi el què està bé i el què no. El seu paper principal és bloquejar l’activitat instintiva permanent.

Quan la persona histèrica era capaç de recordar i acceptar alguna cosa clau, aquest símptoma del que recordava, desapareixia. Quan recordava, l’inconscient aflori al conscient i el símptoma desapareixia.

En la teoria de Freud hi ha moltes connotacions sexuals. Utilitza la “libido”. Ell parlava d’energia vital global i bona part d’aquesta era de caire sexual. Un aspecte més a destacar en la teoria de Freud és el desenvolupament psicosexual que ho fa en cinc etapes. Aquestes reben el nom de zones erògenes i diu que si no es poden satisfer algunes d’aquestes etapes o estar excessivament acollida pot quedar fixada i no avançar en el seu desenvolupament.

Freud insistia en què la maduració de la personalitat de cada persona és bàsica en les tres primeres etapes i per tant s’ha de tenir molta cura de la sexualitat infantil perquè l’instint sexual apareix ja en la infantesa tot i que en diferent forma a l’adolescent.

·        Fase oral: va dels 0 als 2 anys es produeix la manifestació del plaer a través de la boca, és a dir, a partir del menjar, etc.

·        Fase anal: va dels 2 als 3 anys. És el moment en què el nen comença a controlar els seus esfínters i obté el plaer d’aquí.

·        Fase fàl·lica: va dels 3 als 6 anys. Descobreixen els seus genitals i també les diferències entre sexes. En aquesta etapa pot sorgir els complexes d’Èdip (en el cas dels nens) o el d’Elèctra (en el cas de les nenes). Aquesta etapa és superada quan el nen o nena és identificat amb el pare o mare.

·        Fase de latència: va dels 6 als 12 anys. Maduresa sexual fisiològica.

·        Fase perinatal: va a partir dels 12 i és la sofisticació sexual, és a dir, la pubertat.

Els mecanismes de defensa són mecanismes del jo creat per el jo.  Són dispositius que construeix l’ego per aconseguir l’estabilitat psíquica. Anna Freud va descriure aquests mecanismes:

·        Repressió à Freud el considerava el mecanisme més important, manté els impulsos de l’ID fora de la consciència.

·        Negació à és un mecanisme relativament simple que consisteix en negar-se a creure que un esdeveniment aversiu va existir o existeix.

·        Projecció à veure fora de nosaltres el què hi ha en nosaltres com per exemple en taques de tinta.

·        Racionalització à Atribuir alguna cosa a una altra persona tot i que sigui culpa teva.

·        Intel·lectualització à consisteix en l’elaboració de teories per evitar sentir.

·        Formació reactiva à consisteix en fer allò contrari del primer impuls.

·        Regressió à mecanisme de la teoria psicosexual en situacions difícils que tenen comportaments de l’etapa anterior.

·        Desplaçament à canalitzo un determinat impuls en una direcció diferent.

·        Sublimació à és la caracterització constructiva d’un impuls potencialment perillós.

PRÀCTICA:

La pràctica consisteix en la sublimació dels set pecats capitals. Primer la situació constructiva i després la situació destructiva:

1.      Ira:

-        Et suspenen un treball i canalitzes la ira tornar a fer el millor del món.

-        T’enfades amb la teva germana i vas al seu armari i l’hi estripes tota la roba.

2.      Luxúria:

-        Canalitzar-ho amb la teva parella.

-        Convertir-te en un violador.

3.      Gula:

-        Menjar sa i intentar medir-te.

-        Bulímia.

4.      Peresa:

-        Descansar però després obligar-te a fer algo.

-        Estar tot el dia al llit o al sofà veient la televisió.

5.      Supèrbia.

-        Superar-te a tu mateix.

-        Sentir-te superior als altres i trepitjar-los per sentir-te bé.

6.      Enveja:

-        Admirar a algú millor que tu i voler ser com ell.

-        Trepitjar a aquesta persona per ser millor que ella.

7.      Avarícia:

-        Ajustar els teus objectius amb el teu poder adquisitiu (per exemple en comptes de comprar-te una casa et compres un pis).

-        Arribar a robar per tenir més.

8.      Tristesa:

-        Composar una cançó.

-        Caure en depressió.

9.      Vergonya:

-        Apuntar-te a teatre per aconseguir perdre-la.

-        No relacionar-te amb ningú ni tenir amics.

10.   Culpabilitat:

-        Posar-hi remei i demanar perdó.

-        No acceptar la teva culpa i tirar la culpa als altres.

11.   Humiliació:

A una persona la porten a un programa de televisió perquè mai s’arregla i la humilien:

-        A partir d’ara s’arreglarà perquè no l’hi tornin a fer i se’n adonen que tenen raó.

-        En comptes d’adonar-se’n ara encara s’arreglarà menys.

REFLEXIÓ:

En un principi aquesta pràctica no em cridava massa l’atenció però el fet de descobrir els diferents mecanismes de defensa que tenim i amb la facilitat que els utilitzem en el dia a dia m’ha fet reconèixer que ha estat una pràctica enriquidora.

El pensar cada una de les situacions per les que una persona pot reaccionar i accionar un o un altre mecanismes ha estat molt entretingut i complicat alhora. Potser hi ha algunes situacions que semblen una mica forçades, però hem fet el que hem pogut.

Aquesta pràctica la he treballat amb la Maria Lara i jo mateixa Jacqueline Lozano.