PRÀCTICA   9: Diagrama sistèmic – Enfocament sistèmic

INTRODUCCIÓ:

En la novena i última pràctica vam parlar sobre el diagrama sistèmic i el genograma. En la causalitat lineal no entrava dins l’esquema sistèmic on tot era causa i efecte. El problema era la tipologia de les relacions entre les persones i no de la persona.

El diagrama sistèmic es basava en la teràpia familiar. La família és un grup diferent a altres. Ens calia un grup humà on ens sentíssim acollits.

·         Salvador Minuchin

Va ser el creador d’un plantejament terapèutic, la teràpia familiar estructural. Minuchin ens ha deixat una forma, un mètode que ens permet dibuixar el conjunt de relacions dins d’un sistema, el diagrama sistèmic. Hi trobem alguns conceptes claus:

·                              Jerarquia: hi ha diversos nivells i graus de responsabilitat (els pares tenen més responsabilitat que els fills).

·                   Poder: és allò que gestiona la política. Hi ha quotes de poder (els pares dins d’una família estàndard han de manar als fills). El poder existeix. El pare i la mare han d’assumir la gestió del poder. Si la jerarquia es toca pot ser que hi hagi modificacions en algun membre de la família. 

·                  Frontera: les fronteres delimiten espais. Dins d’un subgrup han d’existir fronteres. Els pares han de parlar de les seves coses, hi ha subsistemes. Els pares han de ser qui prenen les decisions. Poden ser de tres tipus:

1-  Rígides: línia contínua. No comunicació. __________

2-  Laxes: les traspassa tothom de qualsevol manera. ...............

3-  Flexibles. Permeten la comunicació entre els que són a dins i a fora. És l’adequada. --------------

Com a elements hi trobem:

·         Genograma: representació gràfica d’una constel·lació de família generacional

·         Diagrama sistèmic:  és un tipus d'esquema d'informació que representa dades numèriques tabulats.

PRÀCTICA:

La pràctica consisteix en elaborar un  genograma i un diagrama sistèmic sobre un supòsit imaginari  de teràpia familiar estructural.

Entre tots dos hem valorat que el objectiu principal del tema residia en confegir un genograma i el diagrama sistèmic corresponen amb la finalitat de poder copsar, amb un cop d’ull, el cas en que professionalment estiguem treballant. Per tant la metodologia proposada per nosaltres s’aparta un xic del objectiu principal, ja que el que farem serà inicialment explicitar el conjunt de les relacions que hi ha entre tots els subjectes implicats i la magnitud i valors d’aquestes relacions, a fi i efecte de fer més entenedors els diagrames posteriors, per bé que el objectiu, entenem que és justament el contrari, evitar la necessitat de tenir un allau de dades i en el resum conceptual del diagrama entendre la relació en tota la seva complexitat.

Un cop fet aquesta petita introducció, passem a exposar el conjunt d’individus, situacions i relacions existents.

1.- En primer lloc explicitar el motiu de la consulta professional:  El fill de 10 anys presenta dificultats sobrevingudes en els estudis a l’escola, els pares, neguitejats per la situació en el porten a la consulta.

2.- Composició familiar i individus que composen el grup:

A.- El pare, 43 anys.

B.- La mare, 39 anys.

C.- El fill, mascle, de 10 anys objecte de la consulta.

D.- Una filla, femella,  adoptada de 11 anys.

E.- Una altre filla, femella, de 4 anys.

F.- L’avia materna, de 69 anys.

Altres personatges afectats:

El avi patern, difunt de fa 6 mesos.

            L’avia paterna difunta fa 15 anys.

            El avi matern, difunt fa 3 anys.

            Una amant del marit, de 35 anys. (Soltera i sense descendència)

Cap avortament.

3.- Vincles entre les persones:

A.- Jerarquies:

Les decisions de la família son preses per consens entre el matrimoni, si be el pare té tendència a exercir les funcions de “cap de casa”.

En segon lloc estaria la dona, que participa de les decisions per bé que deixa que sigui el marit qui les implementi.

L’àvia esdevé la figura de referència en absència del matrimoni.

Els fills no gaudeix de capacitat decisòria (limitades, per l’edat fonamentalment, les seves possibilitats d’intervenir en el procés de la presa de decisions).

B.- Vincles entre els subjectes.

Entre marit i muller vincle de matrimoni formal. Hi ha conflictes però no apareix el motiu del mateix, per desconeixement de la dona del conjunt de realitats.

Entre l’amant i la mare, son amigues.

Entre l’amant i el pare... no cal explicar-la, oi? Es una relació ignorada per la resta de membres.

Entre el pare i l’àvia hi ha tensions.

Entre pares i fills bones relacions.

Els fills entre ells, bona relació.

Entre la mare i l’àvia, molt bona relació.

B.- Conflictes:

La situació laboral del matrimoni fa que l’àvia estigui força temps a càrrec de la mainada.

La relació entre l’àvia i el marit (gendre) son conflictives.

La relació entre marit i muller està deteriorada per motius ocults.

Els fills detecten la situació, per bé que no entenen i segurament no en son conscients, detecten el malestar ambiental.

Els conflictes doncs estan, principalment entre l’àvia i el pare, i entre el pare i la seva dona.

És manifest el de l’avia amb el pare, està ocult el que hi ha entre el matrimoni.

4.- Situacions Laborals:

El pare treballa a jornada sencera. (Font principal d’ingressos familiars).

La mare treballa a mitja jornada. (Fet que genera una certa dependència econòmica del marit).

L’avia jubilada. (Amb la percepció d’una pensió minsa que ella s’administra, però que a la pràctica comporta una important dependència econòmica del gendre).

Els fills: estudien tots. Relatives bones notes, progressen adequadament (com es diu ara). Han aparegut dificultat (que encara no problemes) en la evolució escolar del fill de 10 anys (origen de la consulta professional).

5.- Exercici del Poder y  Autoritat conferida.

El poder en principi l’exerceix el pare, de forma rígida en respecta als fills, per ve que consensuada amb la muller, que comparteix amplies àrees de poder. L’avia, que conviu amb ell, té algunes influències sobre les decisions. Els fills no tenen capacitat d’interferència en les decisions.

La mare gaudeix d’un major respecte i, per tant té més autoritat en vers els fills i l’avia. L’autoritat paterna està fonamentada principalment en l’exercici del poder, és, part tan, relativa.

En la mesura que pot ser que la voluntat de la amant del pare pot influir en la presa de decisions de “cap de casa” caldria valorar el seu grau de poder i/o autoritat en vers aquesta figura.

Cal dir que en la organització del germans la germana gran (adoptada i d’origen xinés) té un cert ascendent sobre els seus germans, i es un xic la “veu cantant” de la canalla. És la que planteja més peticions organitzatives (sortir amb les amigues, practicar esport, activitats extraescolars, etc.) que podrien afectar a la família. Bona relació entre els germans. 

6.- Fronteres.

Entre el pare i els fills és rígida.

Entre el pare i la mare és laxa, doncs es produeix un flux d’informació molt alt (o gairebé).

Entre els fills i la mare es flexible, com també ho és dels fills amb l’àvia.

La relació de la a amant amb el pare és de difícil identificació pel que fa a les fronteres.

Entre la mare i la amant del marit (que son amigues) la frontera és flexible.

7.- Aspectes importants:

Mentre tramitaven l’adopció de la filla gran (d’origen xinès) es va produir l’embaràs del fill de 10 anys. El matrimoni, de mutu acord, va decidir seguir endavant tant amb l’adopció com amb l’embaràs. Ha estat un fill desitjat, com la nena petita de 4 anys.

La relació extramatrimonial s’inicia poc desprès de la defunció del pare del marit. Per tant fa uns 4 mesos que dura.

Un cop feta la composició de lloc passem als gràfics:

1er.- Genograma familiar:

2on.-  Diagrama sistèmic:

  Aquesta pràctica ha estat realitzada per Jacqueline Lozano i Elias Muratet.

REFLEXIÓ:

La pràctica ha estat molt interessant. És una manera ràpida i eficaç de poder visualitzar l’entorn en el que es desenvolupa i es mou el nostre pacient fent un simple esquema que a més es pot interpretar internacionalment.

Aquesta pràctica ha anat molt relacionada amb la pràctica anterior sobre la manera de veure que un sol individu no té un problema sinó que és l’entorn qui causa el problema i un cop més també podem relacionar-ho circularment. La majoria de les situacions acaben sent un peix que es mossega la cua i acaba sortint repercutit el més dèbil de tots. Cada persona ha de ser molt conscient de cada moviment i cada paraula que fa perquè això pot tenir repercussions molt importants al seu voltant.

Tot i això considero que els genogrames i els diagrames són poc eficients i precisos i que calen una explicació al costat o posteriorment. És a dir, un informe en acabar la sessió. Molts dels detalls que el pacient ens pot explicar no són traduïbles en un simple esquema com és aquesta eina però tot i això pot ser-nos útils com a professionals per tenir d’una manera organitzada i poder estudiar l’origen del problema o com a mínim com saber tractar-lo.

Per acabar m’agradaria donar la meva opinió ja fora de la pràctica sobre què m’ha semblat aquesta forma de treballar i amb el professor. Realment penso que aquest professor et deixa veure molt bé quina és la idea de cada visió de la psicologia o com molt bé ell diu les “ulleres”.

D’altra banda també penso que el fet d’haver-ho fet en forma de blog i que cadascú pogués entrar al de tothom ha set una manera més enriquidora de treballar i més dinàmica inclús. Hi ha molta més llibertat alhora d’experimentar amb altres informacions i compartir-les amb els companys.

El fet que haguem d’explicar la pràctica ens ha servit ja per estudiar i entendre cada una de les visions i de poder posar-nos a la pell d’un professional amb aquest caire.

En definitiva m’ha agradat i ha estat un plaer treballar amb l’Ernest Luz.

Pràctica 8: CAUSALITAT CIRCULAR

INTRODUCCIÓ:

Aquest serà l’últim dels enfocaments que veurem dins de l’assignatura. S’anomena enfocament sistèmic que prové de sistema. Aquesta visió té com a base dues teories que provenen de dos àmbits diferents a la Psicologia:

·        Teoria general de sistemes.

·        Teoria cibernètica.

Aquest enfocament trenca amb algunes de les idees bàsiques anteriors com el conductisme, cognitivista, psicoanàlisi, psicologia humanista. Aquests es centren el l’individu i en sistèmic es centren en grups d’individus o dit d’una altra forma un sistema és un grup de persones (dos o més). És a dir un sistema és un conjunt de persones amb determinades relacions entre elles i amb una cultura de grup com per exemple: parella, germans, equip de futbol...

Un aspecte fonamental que diferencia la visió sistèmica de les altres és que considera que eles persones no són ni tenen el problema sinó que les dificultats que apareixen que poden estar manifestades només en un sol individu és només un indicador que les relacions d’un determinat sistema no són saludables. És a dir que el problema no és d’un sol individu, sinó que és de tot el grup. Haver creat rutina pot acabar mantenint i agreujant el problema o fins i tot poden acabar generant-lo.

En aquesta visió crec convenient parlar d’un tema molt important com és la iatrogènia. En el moment que el terapeuta entra dins d’aquest cercle tot el que faci afecta tant sigui per bo com no. Les intervencions de l’especialista no son inoqües. Tant important és el que fem com el que no fem.

Dins d’aquesta pràctica hi ha un grup anomenat l’enfocament estratègic breu que considera que no han de fer més de deu visites. Si en aquestes deu visites no han millorat una situació pensen que potser no són les persones adients per fer-ho i per tant han de buscar l’ajuda d’un dels seus col·legues.

Un terapeuta sistèmic atén a una persona individual però pensant en el grup, que és un plantejament aplicable a l’educació. Intervenen en la relació d’aquest individu amb el seu medi i no en l’individu perquè el problema no és de l’individu sinó del grup de relacions interpersonals.

Cal destacar un antropòleg molt important que es diu Gregory Bateson que junt amb Milton Erickson són uns dels sistèmics més destacats i que apliquen la teoria circular.

L’enfocament sistèmic té dos tipus de relacions:

è La relació sistèmica: els diversos elements d’un sistema interactuen de forma semblant (constructivament o destructivament).

è La relació complementària: els diveresos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents).

-        Relació simètrica constructiva.

-        Relació simètrica destructiva.

-        Relació complementària constructiva.

-        Relació complementària destructiva.

PRÀCTICA:

La pràctica consisteix en fer quatre seqüències de causalitat circular dels diferents tipus de relacions que hi ha.

-        Relació simètrica constructiva.

-        Relació simètrica destructiva.

-        Relació complementària constructiva.

-        Relació complementària destructiva.

REFLEXIÓ:

Aquesta pràctica m'ha semblat força difícil. Tot i ser una pràctica que es dóna molt a la realitat, cercar situacions en les que es donés la causalitat circular i ha estat complicat. Però tot i això ha set una pràctica amb la que m'he identificat molt perquè he viscut moltes vegades un peix que es mossega la cua.

Aquesta teràpia es centra molt en observar molt el seu voltant, l'entorn on es mou l'individu i que pot ser que molts dels problemes que aquest experimenti perquè és més dèbil que la resta només siguin notables en ell. Tot i que potser no té tota la raó perquè en algún cas és possible (crec jo) que el pacient tingui algun problema ell mateix i que no tingui res a veure amb el seu entorn tot i que també admeto que la gran immensa majoria dels casos sí que té relació amb la societat que l'envolta.

També considero que canviar l'entorn d'algú és quelcom una mica complicat i que és molt complexe, perquè un sol entorn està conectat amb molts d'altres. Així doncs, seria idòni, que cada individu tingués consciència de cada pas que fa i les conseqüències que això comporta.

Pràctica 7: “pensant en els altres” PSICOLOGIA HUMANISTA.

INTRODUCCIÓ:

Carl Rogers és el primer que fa un estudi científic sobre el procés de la psicoteràpia. Creia en la tendència del creixement humà dins de la persona, és a dir un procés d’actualització. A aquesta persona no s’havia d’explicar ni com ni en quina direcció havia de créixer perquè aquesta ja posseïa la saviesa interior per saber-ho. L’únic que havia de passar és que la situació fos idònia i aquesta és la diferència de Maslow que parlaven de factors higiènics i ambientals.

Rogers es centra en les relacions òptimes perquè es produeixi el creixement i fa la distinció de les relacions saludables i insalubres al igual que els contextos i les organitzacions per poder desenvolupar les potencialitats de cada individu. És a dir que cada context i situació pot facilitat o dificultar el satisfer les necessitats de cada persona. L’home és el producte del seu ambient.

Les condicions que Rogers descrivia com a favorables pel creixement i desenvolupament humà són el fet que experimentés tres actituds bàsiques:

1.      Acceptació incondicional: acceptar les persones pel què són més enllà de la seva condició, raça, sexe, estatus social, poder adquisitiu, etc. És a dir, fa una distinció sobre el què una persona és i el què fa. De manera que cap a aquesta persona hi tinguis sentiments d’apreci positiu o lliure de prejudicis.

2.      Comprensió empàtica: que és la capacitat humana de posar-nos en la pell de l’altre, és a dir, entendre com es sent en la situació en què es troba.

3.      Autenticitat, congruència, coherència: sentir, pensar i actuar sense contradiccions. Transmetent autenticitat congruència o coherència.

Rogers va voler comprendre i descriure el canvi que pateix el pacient quan se sent comprès i acceptat pel terapeuta:

·                  Es produeix una relaxació dels sentiments: de considerar com una cosa remot es reconeixen com a propis i, finament com un flux sempre canviant.

·                  Canvi en la manera d'experimentar: de la llunyania amb que primer experimenta la seva vivència es passa a acceptar com una cosa que té un significat, i en acabar el procés el pacient se sent lliure i guiat per les seves vivències.

·                  Es passa de la incoherència a la coherència: des de la ignorància de les seves contradiccions fins a la comprensió de les mateixes i la seva evitació.

·                  Es produeix també un canvi en la seva relació amb els problemes: des de la seva negació fins a la consciència de ser ell mateix el seu responsable, passant per la seva acceptació.

·                  Canvia igualment la seva manera de relacionar-se amb els altres: des de l’evitació a la recerca de relacions íntimes i d'una disposició oberta. De centrar-se en el passat a centrar-se en el present.

Hi ha una gran complexitat per poder viure aquestes actituds. Hi ha persones que fa poc que les coneixem i som capaços d’explicar-els-hi moltes coses que potser a altres persones que et coneixen de fa molt temps no ets capaç de fer-ho. Si captem això, tenim la possibilitat d’explicar el que som i entendre’ns més, sinó, tenim tendència a tancar-nos en nosaltres mateixos.

PRÀCTICA:

Aquesta pràctica consistia en mirar un documental d’una escola del Japó on el professor treballava amb els seus alumnes bàsicament amb l’empatia. Aquest vídeo va ser premiat per la tendresa a l’hora d’explicar l’aprenentatge en aquesta escola. En aquesta escola a més d’ensenyar cultura, els alumnes també aprenen a viure la vida. El reportatge també ens mostra com els nens reaccionen davant de l’ambient dels adults que els envolta i dels problemes que angoixen als pares. Fa molt d’ènfasi sobretot en els moments durs dels companys. Aprendre a entendre com es senten i ajudar a recolzar-los en tot el què sigui possible i estigui de les nostres mans. El reportatge està gravat durant un any (un curs) i juga amb l’aprenentatge i la diversió.

El mestre també s’ha d’afrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través de la seva actitud avancen en les matèries del curs però sobretot en l’art de viure. És una feina molt premiada personalment per tots aquells que es dediquen a l’ensenyament i molt enriquidor per a la resta de persones.

REFLEXIÓ:

En primer lloc m’ha semblat un vídeo molt interessant i ple de curiositats que no havia vist mai com per exemple la tècnica de les cartes de la llibreta. Personalment penso que és una tasca molt enriquidora per a l’empatia entre companys i un bon clima tant de treball com un enfortiment de les relacions d’amistat.

Poder entendre a l’altre ens serveix per moltes coses i sobretot en la nostra professió això serà molt útil. Però no només a nivell laboral sinó a nivell personal les nostres relacions poden millorar molt a través de l’empatia, és a dir, poder entendre com es sent l’altre.

Pràctica 6: NECESSITATS HUMANES

INTRODUCCIÓ:

Un cop més per iniciar una pràctica el professor fa una introducció explicant les diferents corrents de psicologia que hi ha hagut al llarg de la historia: conductisme, psicoanàlisi, psicologia humanista.

Aquestes visions no satisfeien a tothom. Eren un model de persones molt encasellats. Abraham Maslow i Carl Rogers defensen un model de persona amb una tendència innata al creixement positiu, essencialment bo. És evident, però, que les persones tenim necessitats. La necessitat segons Maslow és tot allò que si no es cobreix o es satisfà, la persona o mor o es posa malalta i fa una diferenciació amb les pseudonecessitats que són aquelles que si no satisfàs ni et mors i emmalalteixes. És a dir que fa distinció entre necessitat i caprici que és molt interessant en educació.

La teoria de la motivació humana de Maslow té una aplicació humana evident. Maslow té mes tendència a l’autorealitzacio i Rogers té tendència a l’autoactualització. Rogers posa l’exemple d’una patatera dins d’un sac en un soterrani on no hi ha llum. Diu que aquesta patater treurà un grill però voldrà convertir-se en una patatera. És a dir que la patata sap què ha de fer pre créixer tot i que les condicions no es donen. Maslow en canvi diu que l’ambient és capaç de nodrir les capacitats. Fa la distinció entre aquests dos ambients saludables i nodridors i els ambients insalubres. És a dir que si les condicions són positive aquesta persona serà bona. La manera d’explicar un assassinat per exemple sería que és fruit d’una insatisfacció d’alguna necessitat però que això no és innat. En cas d’una insatisfacció massiva es podria produir un suïcidi.

La manera d’assolir una autorealització personal és que hem de satisfer un ordre jeràrquic, com el de la fotografia anterior, però aquest ordre no té perquè ser sempre el mateix. La piràmide està formada per cinc nivells:

1.      Necessitats fisiològiques: són les primeres necessitats que qualsevol individu té per tal de garantir la seva supervivència com respirar, beure, menjar, defecar, dormir, estar calent, etc.

2.      Necessitats de seguretat: ocupen el segon nivell i serien les necessitats de tenir un sostre, la seguretat contra agressions físiques, seguretat moral, familiar, etc.

3.      Necessitats d’afiliació i afecte: tota persona vol l’acceptació del grup al qual pertany: família, feina, associacions...

4.      Necessitat d’estima: una valoració positiva de les persones que t’envolten.

5.      Autorealització: un cop superats els nivells anteriors arribem a aquest estat. La persona ha satisfet totes les necessitats purament materials i es centra en satisfer la part purament espiritual que és aconseguir la felicitat.

La idea és que només quan estan satisfetes les d’un primer nivell és a dir les bàsiques, podem prestar atenció a les necessitats de nivells superiors. A més aquesta piràmide la podem aplicar a molts aspectes de la vida com les relacions personals, laborals, etc.

Però la teoria de Maslow ha estat criticada perquè només es té en compte a població instruïda i en països del tercer món no serien aplicables. Una altra de les raons és perquè hi ha persones que sense haver satisfet els necessitats com la feina busquen la felicitat que és una necessitat espiritual. Virginia Henderson també va plantejar que les persones poden satisfer les seves necessitat sense ajuda sempre que comptin amb força de voluntat, força i coneixements adequats i en canvi Maslow evidencia que a mesura que vas ascendint de nivells la necessitat dels altres és més gran. I altres estudiosos afegeixen als cinc nivells altres com la necessitat d’eternitat o immortalitat.

En conclusió Maslow i Rogers són els dos teòrics que defensen la psicologia humanista. Són un model amb una tendència innata a la realització, al creixement de caire essencialment positiu. Maslow fa una distinció entre necessitats i pseudonecessitats. Maslow també argumenta que per poder satisfer aquestes necessitats hi ha tres tipus de comportaments:

·        Comportaments constructius: són aquells en què s’aconsegueix satisfer les necessitats però  tothom en surt beneficiat.

·        Comportaments destructius: s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat però algú en surt perjudicat.

·        Comportaments fallits: no s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat.

PRÀCTICA:

La pràctica consisteix en establir un seguit de situacions en les que hi hagi una necessitat i situacions per cada comportament.

Necessitat fisiològica: Una persona que no disposa de diners per arribar a final de mes...

·                  Comportaments constructiu : algú amb aquest comportament demanarà ajudar a la família, als amics, etc.

·                  Comportaments destructiu: en canvi, aquest individu amb un comportament esmentat actuaria robant.

·                  Comportaments fallits: aquí aquest individu invertiria els pocs diners que té en alcohol o altres vicis, en comptes de fer-ho amb aliments de primera necessitat.

Necessitat de seguretat : Una persona la que han atracat, quan anava pel carrer, i ara té por...

·                  Comportaments constructiu: aquest individu sortirà al carrer amb lo just ( diners, joies...), en hores que hi ha molta gent, sortirà acompanyat, etc.

·                  Comportaments destructiu: en canvi el mateix individu, amb un comportament destructiu sortiria al carrer amb un ganivet, per a qualsevol espant clavar-li a qui sigui.

·                  Comportaments fallits: d’altra banda, el mateix individu podria actuar quedant-se a casa i no sortint al carrer.

Necessitat d’amor i pertinença : Una persona té la necessitat extrema de pertànyer en un grup...

·                  Comportaments constructiu: pot relacionar-se amb els altres e intentarà integrar-se amb d’altres individus.

·                  Comportaments destructiu: o bé, pot agregar-se sense tenir en compte l’acceptació dels altres.

·                  Comportaments fallits: o inclòs, pot canviar la seva vida la seva manera de ser, creient que serà la millor manera per integrar-se.

Necessitat d’autoestima: Un nen a l’escola alguns dels seus companys l’insulten...

·                  Comportaments constructiu: pot evadir els comentaris i no creure-s’ho.

·                  Comportaments destructiu: fer cas a aquest comentaris, que li afectin de tal manera que hagi d’assistir a les classes.

·                  Comportaments fallits: o bé, respondre amb el mateix llenguatge, i per tant posant-se al mateix nivell, provocant una situació complexa e incomoda.

Autorealització: En una família d’alt nivell adquisitiu, on tots tenen la carrera de medicina, el fill petit decideix escollir una altre professió i per tant una altres carrera...

·                  Comportaments constructiu: el nen fa el que ell realment li ve de gust, fent entendre a la família que és el que ell realment li agrada i on serà del tot feliç.

·                  Comportaments destructiu: pot en canvi, estudiar medicina i amagar-se.

·                  Comportaments fallits: o bé, pot decidir deixar els estudis per la pressió que comporta tenir que prendre aquesta decisió.

REFLEXIÓ:

Ha estat una pràctica reflexiva. Un cop més amb la manera de viure les situacions i noves maneres d’afrontar-les. Intentar aprendre a ser una mica més objectiu dins de tot el què es pugui per tal de poder superar amb una mica més de facilitat les dificultats o intentar evitar errors que sinó ho mirem així podríem cometre. També és una pràctica en la que hem après a valorar les diferents sortides que tenim envers a una mateixa situació i a potser fins i tot predir les possibles conseqüències de cada comportament i decisió.

També ens fa pensar en l’egoisme que tenim moltes vegades i no som capaços de pensar també en el benestar de les persones que ens envolten. Estic d’acord que aquesta pràctica era una pràctica reflexiva però sobretot individual que si la fas a consciència en pots treure molt bons fruits.

Aquesta pràctica la he treballat amb l'Esther Martell, la Marta Gironella i jo mateixa Jacqueline Lozano.