INTRODUCCIÓ:
Aquest serà l’últim dels enfocaments que veurem dins de l’assignatura. S’anomena enfocament sistèmic que prové de sistema. Aquesta visió té com a base dues teories que provenen de dos àmbits diferents a la Psicologia:
· Teoria general de sistemes.
· Teoria cibernètica.
Aquest enfocament trenca amb algunes de les idees bàsiques anteriors com el conductisme, cognitivista, psicoanàlisi, psicologia humanista. Aquests es centren el l’individu i en sistèmic es centren en grups d’individus o dit d’una altra forma un sistema és un grup de persones (dos o més). És a dir un sistema és un conjunt de persones amb determinades relacions entre elles i amb una cultura de grup com per exemple: parella, germans, equip de futbol...
Un aspecte fonamental que diferencia la visió sistèmica de les altres és que considera que eles persones no són ni tenen el problema sinó que les dificultats que apareixen que poden estar manifestades només en un sol individu és només un indicador que les relacions d’un determinat sistema no són saludables. És a dir que el problema no és d’un sol individu, sinó que és de tot el grup. Haver creat rutina pot acabar mantenint i agreujant el problema o fins i tot poden acabar generant-lo.
En aquesta visió crec convenient parlar d’un tema molt important com és la iatrogènia. En el moment que el terapeuta entra dins d’aquest cercle tot el que faci afecta tant sigui per bo com no. Les intervencions de l’especialista no son inoqües. Tant important és el que fem com el que no fem.
Dins d’aquesta pràctica hi ha un grup anomenat l’enfocament estratègic breu que considera que no han de fer més de deu visites. Si en aquestes deu visites no han millorat una situació pensen que potser no són les persones adients per fer-ho i per tant han de buscar l’ajuda d’un dels seus col·legues.
Un terapeuta sistèmic atén a una persona individual però pensant en el grup, que és un plantejament aplicable a l’educació. Intervenen en la relació d’aquest individu amb el seu medi i no en l’individu perquè el problema no és de l’individu sinó del grup de relacions interpersonals.
Cal destacar un antropòleg molt important que es diu Gregory Bateson que junt amb Milton Erickson són uns dels sistèmics més destacats i que apliquen la teoria circular.
L’enfocament sistèmic té dos tipus de relacions:
è La relació sistèmica: els diversos elements d’un sistema interactuen de forma semblant (constructivament o destructivament).
è La relació complementària: els diveresos elements del sistema interactuen de forma diferent (rols diferents).
- Relació simètrica constructiva.
- Relació simètrica destructiva.
- Relació complementària constructiva.
- Relació complementària destructiva.
PRÀCTICA:
La pràctica consisteix en fer quatre seqüències de causalitat circular dels diferents tipus de relacions que hi ha.
- Relació simètrica constructiva.
- Relació simètrica destructiva.
- Relació complementària constructiva.
- Relació complementària destructiva.
REFLEXIÓ:
Aquesta teràpia es centra molt en observar molt el seu voltant, l'entorn on es mou l'individu i que pot ser que molts dels problemes que aquest experimenti perquè és més dèbil que la resta només siguin notables en ell. Tot i que potser no té tota la raó perquè en algún cas és possible (crec jo) que el pacient tingui algun problema ell mateix i que no tingui res a veure amb el seu entorn tot i que també admeto que la gran immensa majoria dels casos sí que té relació amb la societat que l'envolta.
També considero que canviar l'entorn d'algú és quelcom una mica complicat i que és molt complexe, perquè un sol entorn està conectat amb molts d'altres. Així doncs, seria idòni, que cada individu tingués consciència de cada pas que fa i les conseqüències que això comporta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario