PRÀCTICA 9: Diagrama sistèmic – Enfocament sistèmic
INTRODUCCIÓ:
En la novena i última pràctica vam parlar sobre el diagrama sistèmic i el genograma. En la causalitat lineal no entrava dins l’esquema sistèmic on tot era causa i efecte. El problema era la tipologia de les relacions entre les persones i no de la persona.
El diagrama sistèmic es basava en la teràpia familiar. La família és un grup diferent a altres. Ens calia un grup humà on ens sentíssim acollits.
· Salvador Minuchin
Va ser el creador d’un plantejament terapèutic, la teràpia familiar estructural. Minuchin ens ha deixat una forma, un mètode que ens permet dibuixar el conjunt de relacions dins d’un sistema, el diagrama sistèmic. Hi trobem alguns conceptes claus:
· Jerarquia: hi ha diversos nivells i graus de responsabilitat (els pares tenen més responsabilitat que els fills).
· Poder: és allò que gestiona la política. Hi ha quotes de poder (els pares dins d’una família estàndard han de manar als fills). El poder existeix. El pare i la mare han d’assumir la gestió del poder. Si la jerarquia es toca pot ser que hi hagi modificacions en algun membre de la família.
· Frontera: les fronteres delimiten espais. Dins d’un subgrup han d’existir fronteres. Els pares han de parlar de les seves coses, hi ha subsistemes. Els pares han de ser qui prenen les decisions. Poden ser de tres tipus:
1- Rígides: línia contínua. No comunicació. __________
2- Laxes: les traspassa tothom de qualsevol manera. ...............
3- Flexibles. Permeten la comunicació entre els que són a dins i a fora. És l’adequada. --------------
Com a elements hi trobem:
· Genograma: representació gràfica d’una constel·lació de família generacional
· Diagrama sistèmic: és un tipus d'esquema d'informació que representa dades numèriques tabulats.
PRÀCTICA:
La pràctica consisteix en elaborar un genograma i un diagrama sistèmic sobre un supòsit imaginari de teràpia familiar estructural.
Entre tots dos hem valorat que el objectiu principal del tema residia en confegir un genograma i el diagrama sistèmic corresponen amb la finalitat de poder copsar, amb un cop d’ull, el cas en que professionalment estiguem treballant. Per tant la metodologia proposada per nosaltres s’aparta un xic del objectiu principal, ja que el que farem serà inicialment explicitar el conjunt de les relacions que hi ha entre tots els subjectes implicats i la magnitud i valors d’aquestes relacions, a fi i efecte de fer més entenedors els diagrames posteriors, per bé que el objectiu, entenem que és justament el contrari, evitar la necessitat de tenir un allau de dades i en el resum conceptual del diagrama entendre la relació en tota la seva complexitat.
Un cop fet aquesta petita introducció, passem a exposar el conjunt d’individus, situacions i relacions existents.
1.- En primer lloc explicitar el motiu de la consulta professional: El fill de 10 anys presenta dificultats sobrevingudes en els estudis a l’escola, els pares, neguitejats per la situació en el porten a la consulta.
2.- Composició familiar i individus que composen el grup:
A.- El pare, 43 anys.
B.- La mare, 39 anys.
C.- El fill, mascle, de 10 anys objecte de la consulta.
D.- Una filla, femella, adoptada de 11 anys.
E.- Una altre filla, femella, de 4 anys.
F.- L’avia materna, de 69 anys.
Altres personatges afectats:
El avi patern, difunt de fa 6 mesos.
L’avia paterna difunta fa 15 anys.
El avi matern, difunt fa 3 anys.
Una amant del marit, de 35 anys. (Soltera i sense descendència)
Cap avortament.
3.- Vincles entre les persones:
A.- Jerarquies:
Les decisions de la família son preses per consens entre el matrimoni, si be el pare té tendència a exercir les funcions de “cap de casa”.
En segon lloc estaria la dona, que participa de les decisions per bé que deixa que sigui el marit qui les implementi.
L’àvia esdevé la figura de referència en absència del matrimoni.
Els fills no gaudeix de capacitat decisòria (limitades, per l’edat fonamentalment, les seves possibilitats d’intervenir en el procés de la presa de decisions).
B.- Vincles entre els subjectes.
Entre marit i muller vincle de matrimoni formal. Hi ha conflictes però no apareix el motiu del mateix, per desconeixement de la dona del conjunt de realitats.
Entre l’amant i la mare, son amigues.
Entre l’amant i el pare... no cal explicar-la, oi? Es una relació ignorada per la resta de membres.
Entre el pare i l’àvia hi ha tensions.
Entre pares i fills bones relacions.
Els fills entre ells, bona relació.
Entre la mare i l’àvia, molt bona relació.
B.- Conflictes:
La situació laboral del matrimoni fa que l’àvia estigui força temps a càrrec de la mainada.
La relació entre l’àvia i el marit (gendre) son conflictives.
La relació entre marit i muller està deteriorada per motius ocults.
Els fills detecten la situació, per bé que no entenen i segurament no en son conscients, detecten el malestar ambiental.
Els conflictes doncs estan, principalment entre l’àvia i el pare, i entre el pare i la seva dona.
És manifest el de l’avia amb el pare, està ocult el que hi ha entre el matrimoni.
4.- Situacions Laborals:
El pare treballa a jornada sencera. (Font principal d’ingressos familiars).
La mare treballa a mitja jornada. (Fet que genera una certa dependència econòmica del marit).
L’avia jubilada. (Amb la percepció d’una pensió minsa que ella s’administra, però que a la pràctica comporta una important dependència econòmica del gendre).
Els fills: estudien tots. Relatives bones notes, progressen adequadament (com es diu ara). Han aparegut dificultat (que encara no problemes) en la evolució escolar del fill de 10 anys (origen de la consulta professional).
5.- Exercici del Poder y Autoritat conferida.
El poder en principi l’exerceix el pare, de forma rígida en respecta als fills, per ve que consensuada amb la muller, que comparteix amplies àrees de poder. L’avia, que conviu amb ell, té algunes influències sobre les decisions. Els fills no tenen capacitat d’interferència en les decisions.
La mare gaudeix d’un major respecte i, per tant té més autoritat en vers els fills i l’avia. L’autoritat paterna està fonamentada principalment en l’exercici del poder, és, part tan, relativa.
En la mesura que pot ser que la voluntat de la amant del pare pot influir en la presa de decisions de “cap de casa” caldria valorar el seu grau de poder i/o autoritat en vers aquesta figura.
Cal dir que en la organització del germans la germana gran (adoptada i d’origen xinés) té un cert ascendent sobre els seus germans, i es un xic la “veu cantant” de la canalla. És la que planteja més peticions organitzatives (sortir amb les amigues, practicar esport, activitats extraescolars, etc.) que podrien afectar a la família. Bona relació entre els germans.
6.- Fronteres.
Entre el pare i els fills és rígida.
Entre el pare i la mare és laxa, doncs es produeix un flux d’informació molt alt (o gairebé).
Entre els fills i la mare es flexible, com també ho és dels fills amb l’àvia.
La relació de la a amant amb el pare és de difícil identificació pel que fa a les fronteres.
Entre la mare i la amant del marit (que son amigues) la frontera és flexible.
7.- Aspectes importants:
Mentre tramitaven l’adopció de la filla gran (d’origen xinès) es va produir l’embaràs del fill de 10 anys. El matrimoni, de mutu acord, va decidir seguir endavant tant amb l’adopció com amb l’embaràs. Ha estat un fill desitjat, com la nena petita de 4 anys.
La relació extramatrimonial s’inicia poc desprès de la defunció del pare del marit. Per tant fa uns 4 mesos que dura.
Un cop feta la composició de lloc passem als gràfics:
1er.- Genograma familiar:
2on.- Diagrama sistèmic:
Aquesta pràctica ha estat realitzada per Jacqueline Lozano i Elias Muratet.
REFLEXIÓ:
La pràctica ha estat molt interessant. És una manera ràpida i eficaç de poder visualitzar l’entorn en el que es desenvolupa i es mou el nostre pacient fent un simple esquema que a més es pot interpretar internacionalment.
Aquesta pràctica ha anat molt relacionada amb la pràctica anterior sobre la manera de veure que un sol individu no té un problema sinó que és l’entorn qui causa el problema i un cop més també podem relacionar-ho circularment. La majoria de les situacions acaben sent un peix que es mossega la cua i acaba sortint repercutit el més dèbil de tots. Cada persona ha de ser molt conscient de cada moviment i cada paraula que fa perquè això pot tenir repercussions molt importants al seu voltant.
Tot i això considero que els genogrames i els diagrames són poc eficients i precisos i que calen una explicació al costat o posteriorment. És a dir, un informe en acabar la sessió. Molts dels detalls que el pacient ens pot explicar no són traduïbles en un simple esquema com és aquesta eina però tot i això pot ser-nos útils com a professionals per tenir d’una manera organitzada i poder estudiar l’origen del problema o com a mínim com saber tractar-lo.
Per acabar m’agradaria donar la meva opinió ja fora de la pràctica sobre què m’ha semblat aquesta forma de treballar i amb el professor. Realment penso que aquest professor et deixa veure molt bé quina és la idea de cada visió de la psicologia o com molt bé ell diu les “ulleres”.
D’altra banda també penso que el fet d’haver-ho fet en forma de blog i que cadascú pogués entrar al de tothom ha set una manera més enriquidora de treballar i més dinàmica inclús. Hi ha molta més llibertat alhora d’experimentar amb altres informacions i compartir-les amb els companys.
El fet que haguem d’explicar la pràctica ens ha servit ja per estudiar i entendre cada una de les visions i de poder posar-nos a la pell d’un professional amb aquest caire.
En definitiva m’ha agradat i ha estat un plaer treballar amb l’Ernest Luz.
