Pràctica 1: LA INTROSPECCIÓ

INTRODUCCIÓ

La introspecció es pot definir com a l’observació interna dels pensaments, sentiments o actes. És una manera de reflexionar i meditar què està passant en la nostra ment.

El professor, Ernest Luz, ens ha ajudat a saber com conèixer què hi ha dins la nostra ment i a com a mínim poder-ho observar. La pràctica que ell proposa es basa en aquest fet. Durant uns deu minuts aproximadament estar en silenci i observar què hi passa. Observar les diferents característiques que té una part tan complexa del nostre organisme.

PRÀCTICA

En primer lloc m’ha costat molt deixar de pensar que estic pensant per poder observar en què penso sense saber-ho. Aquest principi de dir: penso que estic pensant, és una de la base de moltes patologies tal i com l’Ernest ens ha dit. La veritat és que per començar a deixar de pensar que ho estic fent, començo a plantejar-me què dinaré. Tinc la nevera mig buida així que abans d’arribar a casa m’estic plantejant d’anar al súper a comprar previsions. Seguidament la meva ment passa d’estar pensant en què faré després per recordar que el meu company de pis l’altre dia em va deixar escoltar una cançó molt maca que té un ritme que s’enganxa molt. Em passo força estona cantant (dins de la meva ment) aquella cançó. Mentre canto miro al meu voltant i observo als meus companys. M’agraden les sabates de la meva companya del costat. Em quedo una estona mirant-les i argumentant perquè m’agraden i em pregunto on les deu haver comprat. Formulo hipòtesis sobre el tema. Finalment sento que les meves companyes de la fila de davant parlen i diuen que s’està fent molt llarg. La veritat és que devia d’haver passat una bona estona però m’havia passat força ràpid. Parlant de temps, tinc molta feina per demà i em falta temps no sé com organitzar-me la tarda, en fi, sobre la marxa solo sortir-me. Se sent soroll al passadís potser no tenen classe. Qui sap. El professor va entrant i sortint. Què fa? No ho sé deu faltar poca estona. Ara ja potser si que s’està fent una mica llarg.

CONCLUSIONS

La ment és una eina meravellosa i els grecs tenien molta raó en comparar-la amb una papallona, com un insecte que no para quasi mai quiet. Ha estat una pràctica molt interessant de la qual he après moltes coses que sempre han estat allà però que mai m’he detingut a observar. És fascinant. La ment no té límits des de recordar fins a imaginar, crear, reproduir... Evidentment l’entorn en què fas la pràctica hi té molt a veure perquè havent-hi moltes distraccions com és la classe hi haurà un resultat totalment diferent al que hi haurà si per exemple faig la mateixa pràctica a casa, sola i en silenci.